Sóc catalanista. Em sento orgullosa d´haver pogut néixer aquí. Aprendre dues llengües i viure en una època a la que no se´m prohibeix expressar-me en ambdues llengües. M'encanta la meva llengua, el català. M'encanta la meva cultura, la catalana. Així com també, la meva història.
No em sento espanyola, em sento catalana i el sentiment d'europea, em queda lluny.
Estic d'acord amb les manifestacions. Però em repateja que surti al carrer més gent per demanar la independència de Catalunya que per demanar que parin les retallades.
Qui t'assegura que una vegada s'aconsegueixi la independència no continuaran les retallades?
És per això que, discrepo dels comentaris que una "presidenta" deixava caure, que si no s'anava a la manifestació erets espanyol. Crec que hi ha moltes més altres variants i que la cosa no és tan simplista.
Independència no ho sè, però si s'aconsegueix, a quin preu?
Si les retallades i les injústicies socioeconòmiques moguessin tantes persones com ho fan els nacionalismes, les coses canviarien i els ciutadans no estaríem trepitjats i moguts com titelles pels d'adalt.
Visca el poble lliure i la justícia justa!
Gemma Ruiz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada