La Cabaña, de Paul Young.

"La Cabaña", de Paul Young, és un dels llibres que m'ha acompanyat aquest darrer curs. El vaig començar a llegir perquè els meus oncles el van regalar al meu pare pel seu 54è aniversari al 2011, el tenim a casa i no se'l llegia. Ells me'n van fer una bona referència del llibre i també, després, en Darío. 

Així que me'l vaig endur a la illa dels gossos. Allà, en especial, durant el primer semestre tenia força temps a les nits. No tenia tema de conversa amb les companyes de pis, bé, si parlàvam de nois, pintaungles i roba, és clar. Però no són temes que m'agradin i m'avorreixen. Així que des que arribava al pis a la tarda o al vespre, passava molta estona llegint fins que m'adormia. 

Quan el vaig començar a llegir, tenia moltes ganes de descobrir com i de quina manera, el protagonista de la història es trobaria amb Déu. És quelcom que sempre em crida molt l'atenció, sentir l'experiència d'algú que es troba amb Déu, sentir com Déu es manifesta per retrobar i cercar els seus fills. M'agrada, perquè m'ajuda a tindre esperança en moments que me'n falta i em dóna ànims en moments que em falta consol.

S'hi explica la història del retrobament d'un home, al qui han assessinat la seva filla petita, amb Déu. El protagonista ha perdut la confiança i fe en Déu per la mort de la seva filla, el dolor i no entendre perquè Déu va permetre que això li succeís a una nena innocent.

És un llibre que ajuda a reflexionar sobre el patiment, on està Déu quan passen coses que no s'entenen i sembla que se n'ha anat del nostre costat. S'hi tracta l'esperança, el perdó, les relacions trencades i reestablertes amb les persones, amb un Déu proper...

Ajuda a conèixer a Déu d'una manera íntima, personal i diferent del que potser hagis sentit a parlar i t'hagi sonat a "cuento chino" o tonteries.

Si vols reptar-te a tu mateix/a i deixar de banda els prejudicis que puguis tenir sobre religió per conèixer un Déu que traspassa religions i qualsevol cosa que fins ara hagis sentit, llegeix-lo.

És un llibre per gent valenta, sense por a que canviïn o tambalegin els teus esquemes.