27 de setembre del 2012

No entenc.

Una etapa complicada. 
No entenc perquè algunes coses passen. No entenc perquè algunes coses no passen. Em costa veure més enllà del ara. Quins beneficis tindrà allò dolent que passa ara? Fins quan s'allargarà? 
Quines són les decisions incorrectes o quines les correctes? 
No trobo els perquès i si n'hi ha, no els entenc. Et busco, però no veig o no sé veure. O no escolto res o no sé escoltar. Vull estar cada dia més a prop de Tu, però em costa sentir-Te a prop. 
A vegades, tinc la sensació, que visc en una nòria. No tan sols perquè a vegades, a la vida, hi ha moments que estàs avall i altres a d'alt. Sinó, pel concepte "cíclic". Passen els anys, algunes coses canvien, però allò que t'ha portat tristesa i que ha desaparegut durant un temps, torna. Per què no s'acaba mai? O, per què no canvio jo, si és que aquest és el factor modificable?
No entenc l'objectiu d'això i d'allò, ni el propòsit de moltes coses. Confio en Tu. Confio que al Teu temps i com Tu vulguis, les coses s'arreglaran. Tu tens el control, ho sé. Però consola'm, a la teva manera, perquè no m'hi sento (consolada) i ho necessito. Sí, com sempre, esperant. Treballant una i mil vegades la paciència. 

Gemma Ruiz.

Mateo 7: 7-8. Pedid, y se os dará; buscad, y hallaréis; llamad, y se os abrirá. Porque todo aquel que pide, recibe; y el que busca, halla; y al que llama, se le abrirá. (Versícles que darrerament llegeixo perquè apareixen una i altra vegada davant meu).