La vida es como una espiral. Hay veces que estas arriba, y otras, abajo.
Des fa un temps Lea se sent extranya. Li costa veure realment qui es o si s'ha perdut enmig de tempestes.
A vegades, es sorpren recordant com era abans de marxar a la illa dels gossos.
Hi ha aconteixements a la seva vida que l'han marcat per sempre.
A vegades Lea se sent com si els lligams que uneixen una persona amb altres, s'haguessin tallat en ella. Se sent sola moltes vegades, se sent desubicada i com si l'haguessin desterrat.
Es per aixo que el seu gran Amor es Deu, Ell mai li ha fallat, encara que ella a Ell si. Ell sempre ha estat al seu costat, tot i que, algunes vegades ella estigues enfadada amb Ell.
Lea esta cercant, pero no el seu cami. Sino una altra millor opcio. El cami que Deu ha preparat per a ella. No es que ella sapiga molt be si decantar-se per la postura destinista o no, pero aixi es como ho sent. I entrar en lluites no es quelcom que l'interessa.
Lea busca respostes, les Seves respostes. Lea busca les Seves respostes, per prendre decisions encertades. Decisions que no depenguin del que ella vulgui fer, sino del que el seu Llibertador vulgui. Esta cansada d'equivocar-se i patir per no enrecordar-se'n que no es ella qui "controla" la seva vida.
Aquesta es la gran rao per la que necesitava aillarse una mica a la Terra Fertil, per veure si creixien respostes, Deu mitjansant, que responguin els seus conflictes, dubtes i preguntes. Que, realment, la guiin.
(Aquest escrit ha estat redactat amb un teclat angles, aixi que falten accents, c trencades, dieresis...).
Gemma Ruiz.
