26 de setembre del 2009

Volar alt o caure al mar.

Diu la mitologia grega, que Ícar va voler volar massa alt i el Sol va fondre la cera de les seves ales... Em pregunto si estaré volent-me apropar massa al Sol i cauré de cop al mar.
Dies extranys, el cap et dóna voltes de pensar en un ventall molt ampli d'idees.
No saps ben bé per on agafar-les i et preguntes el perquè de tot plegat.

Vols i et fa por, vols i no saps si t'embarcaràs a un viatge sense retorn.

No només ho són els dies, avui Lea se sent rara, enmig d'una incògnita, té ganes de plorar, de saber cap a on van les coses, de sentir respostes i veure les coses clares. Avui té por, té por d'obrir la porta als seus sentimens i endur-se la batacada, té por que les coses vagin massa ràpid, però, alhora, vol que passin ja..., avui es sent angoixada, però té ganes de viure, ser feliç i començar noves etapes, experiències i sentir.
Gemma Ruiz.


1 comentari:

Alba Arroyo ha dit...

¡Hola Gemma ser independiente!
Te agrego a mi lista de blogs para seguir! Tenemos estilos diferentes, pero me alegra saber que tú también escribes!

Mañana tengo mu primera reunión de los GBU :D

Un abrazo y nos leemos!
Alba