Si us plau, deixa'm en pau.
No saps lo molt que detesto que em controlin la vida, me l'organitzin i em diguin el que haig de fer o deuria fer. No ho soporto.
L'únic que aconsegueixes és agoviar-me i fer tot el contrari del que et proposes fer. Sí, millor deixa'm en pau.
No em parlis, no em parlis quan em fartes, perquè en pots sortir escaldat/da.
Em treu de polleguera que ho facis una i altra vegada. Prou.
Saps que tinc molta paciència i que he estat aguantant innumerables vegades sempre callada, esperant que se't passi i dessisteixis de fer-ho infinits cops. Però dir-me el que haig de fer s'ha convertit en el teu passatemps preferit. Però hauries de saber que no serveix per res. Has topat amb una persona que viu massa a la seva, que és difícil canviar la seva filosofia de viure i que l'importa poc el que pensin d'ella. I és precissament perquè sóc una persona lliure i que viu per la llibertat que m'enrabia que quelcom vulgui posar-me murs per no expressar el meu ser com em doni la gana.
I en aquest àmbit, amb l'edat que tinc, no seràs tu la primera persona que comenci a endressar la meva vida. Deixa-la com està, perquè així és i així he viscut sempre. Com vols ficar-te a dir-me res en un espai en el que ni els meus propis pares s'hi han inmiscuït? Només m'importa a mi, ningú n'hi ha de fer res, a no ser que jo li ho permeti.
Saps que amb això lo únic que aconsegueixes és que jo cada cop em tanqui més? I tingui cada vegada menys ganes d'explicar-te res? A partir d'ara de xerraire passo a ser muda i saps que és ben difícil, perquè xerro pels colzes. Les nostres converses seran monòlegs i com moltes vegades no se t'ocurreix què dir-me si no et dono l'empenta, es convertiran en concursos d'aguntar més temps en silenci.
Deixa'm, deixa'm en pau, vull estar sola.
No saps lo molt que detesto que em controlin la vida, me l'organitzin i em diguin el que haig de fer o deuria fer. No ho soporto.
L'únic que aconsegueixes és agoviar-me i fer tot el contrari del que et proposes fer. Sí, millor deixa'm en pau.
No em parlis, no em parlis quan em fartes, perquè en pots sortir escaldat/da.
Em treu de polleguera que ho facis una i altra vegada. Prou.
Saps que tinc molta paciència i que he estat aguantant innumerables vegades sempre callada, esperant que se't passi i dessisteixis de fer-ho infinits cops. Però dir-me el que haig de fer s'ha convertit en el teu passatemps preferit. Però hauries de saber que no serveix per res. Has topat amb una persona que viu massa a la seva, que és difícil canviar la seva filosofia de viure i que l'importa poc el que pensin d'ella. I és precissament perquè sóc una persona lliure i que viu per la llibertat que m'enrabia que quelcom vulgui posar-me murs per no expressar el meu ser com em doni la gana.
I en aquest àmbit, amb l'edat que tinc, no seràs tu la primera persona que comenci a endressar la meva vida. Deixa-la com està, perquè així és i així he viscut sempre. Com vols ficar-te a dir-me res en un espai en el que ni els meus propis pares s'hi han inmiscuït? Només m'importa a mi, ningú n'hi ha de fer res, a no ser que jo li ho permeti.
Saps que amb això lo únic que aconsegueixes és que jo cada cop em tanqui més? I tingui cada vegada menys ganes d'explicar-te res? A partir d'ara de xerraire passo a ser muda i saps que és ben difícil, perquè xerro pels colzes. Les nostres converses seran monòlegs i com moltes vegades no se t'ocurreix què dir-me si no et dono l'empenta, es convertiran en concursos d'aguntar més temps en silenci.
Deixa'm, deixa'm en pau, vull estar sola.
Gemma Ruiz.
2 comentaris:
El fet que la filosofia de pensar que un estigui sola, realment no és certa, perquè has de pensar, que sempre podràs tenir alguna cosa o algú. Viu el teu moment i la vida, ja que només la teva, ho fas manejar com ha de ser i no com ho diguin els altres Sembla un mal d'amors del que parles, però, se'l teu mateixa ;)
I qui ets? :P.
No parlo d'un mal d'amors de tota manera ;).
I sí, seguiré fent el que jo pensi i no el que em diguin, perquè així ho he fet sempre, així sóc.
Tot i així, gràcies pel comentari i llegir el meu blog.
Publica un comentari a l'entrada