Fa dies que me n'adono que al carrer hi ha molta més gent vagabundejant. La majoria són homes sols de més de 50 anys o 60 anys, però que han estats envellits per unes condicions nefastes de vida i per la poca higiene que poden mantindre.
Molts d'ells, quan me'ls trobo estan arreplegant les quatre coses per menjar, per tapar-se... que troben a les escombraries.
Fa unes setmanes mentre estudiava a la biblioteca mirava pels finestrals i observava la gent que passava pel carrer (em puc quedar embelessada contemplant el pas de les persones). De cop i volta, a la dreta del meu camp visual van aparèixer un nen i un pare molt jove. El nen tindria uns 4 anys no gaire més. Tot d'una, el pare va apretar la palanca per obrir un contenidor i va ficar-hi la meitat del seu cos, mentre el nen jugava trepitjant amb feblesa la palanca. Quan va sortir del contenidor duïa a la seva mà una bosa plena de pans de diferents tipus: baguettes, xapates, etc...
Al poc d'estar escarbant a la bossa, va arribar una dona (que més aviat seria una noia) embarassada, amb una nena feta un espagueti, mentre empenyia un cotxet amb un altre nen a dins. La mare va agafar la bossa de pans i va seguint seleccionant, apartava els pans que havien caigut al terra. Quan trobava un bastonet de pa se'l donava als seus fills perquè anessin menjant alguna cosa.
Vaig voler baixar corrents per dir-los-hi que els hi pagava la compra de menjar que volguessin, però vaig adonar-me que no portava res, em vaig sentir tant impotent.
Veure aquest tipus de coses m'empipa, m'empipa molt perquè, a més a més, hi havia gent que passava pel costat i no feia res, no s'oferien a ajudar-los amb res. Però el que més m'enfada és que la societat permeti que existeixin aquestes injústicies.
Tenint en compte la situació actual de crisi, no es podria permetre que hi hagués gent que cobrés més de 2000 euros mentre hi hagi gent que està en aquestes situacions. Perquè considero que amb 2000 euros es pot viure molt bé i tot el que superi això, són comoditats que ens hem apropiat com a necessitats. Si es portés això a terme, la crisi s'acabaria ràpid. Però altra vegada, apareix l'egoïsme humà de lo que és de cadascú que no li ho toquin. És lamentable.
Levítico 23:22. Cuando seguéis la mies de vuestra tierra, no segaréis hasta el último rincón de ella, ni espigarás tu siega; para el pobre y para el extranjero la dejarás. Yo, Jehová, vuestro Dios.
Proverbios 31:20. Alarga su mano al pobre; extiende sus manos al menesteroso.
Mateo 19:21. Jesús le dijo: --Si quieres ser perfecto, anda, vende lo que tienes y dalo a los pobres, y tendrás tesoro en el cielo; y ven, sígueme.
Molts d'ells, quan me'ls trobo estan arreplegant les quatre coses per menjar, per tapar-se... que troben a les escombraries.
Fa unes setmanes mentre estudiava a la biblioteca mirava pels finestrals i observava la gent que passava pel carrer (em puc quedar embelessada contemplant el pas de les persones). De cop i volta, a la dreta del meu camp visual van aparèixer un nen i un pare molt jove. El nen tindria uns 4 anys no gaire més. Tot d'una, el pare va apretar la palanca per obrir un contenidor i va ficar-hi la meitat del seu cos, mentre el nen jugava trepitjant amb feblesa la palanca. Quan va sortir del contenidor duïa a la seva mà una bosa plena de pans de diferents tipus: baguettes, xapates, etc...
Al poc d'estar escarbant a la bossa, va arribar una dona (que més aviat seria una noia) embarassada, amb una nena feta un espagueti, mentre empenyia un cotxet amb un altre nen a dins. La mare va agafar la bossa de pans i va seguint seleccionant, apartava els pans que havien caigut al terra. Quan trobava un bastonet de pa se'l donava als seus fills perquè anessin menjant alguna cosa.
Vaig voler baixar corrents per dir-los-hi que els hi pagava la compra de menjar que volguessin, però vaig adonar-me que no portava res, em vaig sentir tant impotent.
Veure aquest tipus de coses m'empipa, m'empipa molt perquè, a més a més, hi havia gent que passava pel costat i no feia res, no s'oferien a ajudar-los amb res. Però el que més m'enfada és que la societat permeti que existeixin aquestes injústicies.
Tenint en compte la situació actual de crisi, no es podria permetre que hi hagués gent que cobrés més de 2000 euros mentre hi hagi gent que està en aquestes situacions. Perquè considero que amb 2000 euros es pot viure molt bé i tot el que superi això, són comoditats que ens hem apropiat com a necessitats. Si es portés això a terme, la crisi s'acabaria ràpid. Però altra vegada, apareix l'egoïsme humà de lo que és de cadascú que no li ho toquin. És lamentable.
Gemma Ruiz.
Levítico 23:22. Cuando seguéis la mies de vuestra tierra, no segaréis hasta el último rincón de ella, ni espigarás tu siega; para el pobre y para el extranjero la dejarás. Yo, Jehová, vuestro Dios.
Proverbios 31:20. Alarga su mano al pobre; extiende sus manos al menesteroso.
Mateo 19:21. Jesús le dijo: --Si quieres ser perfecto, anda, vende lo que tienes y dalo a los pobres, y tendrás tesoro en el cielo; y ven, sígueme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada