Farta de tot.
Ni t'imagines les ganes que tinc que s'acabi tot això i començar la meva nova etapa per fi. Ara mateix em sento estancada, com si no avancés, com si el final del túnel no arribés mai. Només hi ha foscor. I em fa sentir idiota, però, alhora, és contradictori, perquè no m'ho considero. Però em pregunto per què hi ha gent que, sent imbècil, se'n surt del tema i jo, sigui per la meva exigència o per por, no avanço. I sí, avui m'he llevat amb el peu esquerre i no tinc ganes de donar explicacions, tinc un dels meus dies tontos i bordes amb mi mateixa.
Tinc ganes de no pensar, quedar-me mirant els núvols i jugar a adivinar de què tenen forma. Era tan divertit quan en els nostres llargs viatges passava hores i hores mirant el cel. M'encantava i, ara, també.
Fa dies que penso en passar les vacances sola, llogar una habitació en quelcom indret mig perdut vora el mar. Passar l'estiu remullada a les aigües del mar, prendre el sol, llegir, escoltar música, no estar per ningú, desconectada de tot, silenci, passejar mentre la brisa del mar m'acarona. Anar de blanc tot el dia i caminar en la fresca de la nit. Estirar-me a la platja i mirar les estrelles.
Crec que m'estic convertint en una asocial li deia l'altre dia a la Flor de Lis, però només són temporades, perquè després ho penso i sé que em moriria sense estar en contacte amb la societat, tot i que, a vegades, vessa la pica i no vull saber res de ningú. Com ara.
Gemma Ruiz.
Ni t'imagines les ganes que tinc que s'acabi tot això i començar la meva nova etapa per fi. Ara mateix em sento estancada, com si no avancés, com si el final del túnel no arribés mai. Només hi ha foscor. I em fa sentir idiota, però, alhora, és contradictori, perquè no m'ho considero. Però em pregunto per què hi ha gent que, sent imbècil, se'n surt del tema i jo, sigui per la meva exigència o per por, no avanço. I sí, avui m'he llevat amb el peu esquerre i no tinc ganes de donar explicacions, tinc un dels meus dies tontos i bordes amb mi mateixa.
Tinc ganes de no pensar, quedar-me mirant els núvols i jugar a adivinar de què tenen forma. Era tan divertit quan en els nostres llargs viatges passava hores i hores mirant el cel. M'encantava i, ara, també.
Fa dies que penso en passar les vacances sola, llogar una habitació en quelcom indret mig perdut vora el mar. Passar l'estiu remullada a les aigües del mar, prendre el sol, llegir, escoltar música, no estar per ningú, desconectada de tot, silenci, passejar mentre la brisa del mar m'acarona. Anar de blanc tot el dia i caminar en la fresca de la nit. Estirar-me a la platja i mirar les estrelles.
Crec que m'estic convertint en una asocial li deia l'altre dia a la Flor de Lis, però només són temporades, perquè després ho penso i sé que em moriria sense estar en contacte amb la societat, tot i que, a vegades, vessa la pica i no vull saber res de ningú. Com ara.
Gemma Ruiz.
1 comentari:
...les paraules no solen ajudar masa en moments com aquests, pero m'agradaria compartir amb tu aço: Mateo 11:28 "Venid a mí, todos los que estáis cansados y cargados, y yo os haré descansar".
Se que en estos moments no vols res de ningú i t'entenc, pero Déu vol ajudar-te. Puc sonar una mica idiota, pero no volia anarme'n sense dir-te algo.
Perdona les molesties Gemma. Cuidat i anim.
Publica un comentari a l'entrada