29 de març del 2013

Presa de decisions.

Ahir vaig fer el pas d'una gran decisió que he estat rumiant des fa ja mesos i crec que Déu m'ha anat guiant perquè prengués aquest camí i no l'altre. En aquests mesos he pogut comprovar com el Señor m'ha mostrat directament l'opció que no havia de prendre (i fer el que jo volia) i tornar a recordar el seu propòsit pel meu futur. El perquè que em va donar fa anys quan vaig decidir estudiar psicologia. Gràcies Pare per no deixar que perdés el rumb.

Si Ell vol, el proper curs estaré menjant paella, orxata, fartons i taronges originals. I estudiant quelcom que sempre m'ha il·lusionat i agradat, l'àmbit infantil des de la concepció fins l'adolescència. Perquè d'aquí rau el canvi de les properes generacions, perquè aquí és on la prevenció és més eficaç. Per a Ell sigui la meva formació, esforç i futur.

Per cert, fer una carta de motivació és un rotllo. Ah! I tant de bo pogués viure a Noruega i Dinamarca, per poder cobrar per estudiar, quin bon treball!. Encara que, prefereixo la combinació d'ambdues coses, pràctica professional vivencial i investigació.

Segueix guiant el meu camí com fins ara.
Gemma Ruiz.

1 comentari:

Sandra ha dit...

Gemma!!! Feia temps que no em passava per ací, però m'agrada seguir llegint-te.
Gràcies per l'entrada del regal... Què bo es confiar en el Senyor també per açò...
Ara bé... Això de la paella i orxateta original vol dir que te'n vens a València? ;)
Si es així, ja ens vorem.
Besets!!Ü