Educació lliure.

Fa temps vaig veure un documental anomenat La Educación Prohibida. En ell es reflexiona sobre l'educació d'avui dia i els canvis que hauria d'incorporar. Mitjançant diferents entessos en el camp de l'educació es transmet que el sistema d'ensenyament actual limita la creativitat dels alumnes i forma éssers quadriculats, on el pensament convergent és la resposta correcta.

A partir d'aquest vídeo, em vaig interessar molt per l'educació alternativa i, vaig començar a investigar a través dels crèdits i la web del projecte. Durant uns dies vaig llegir i mirar un munt de webs sobre centres educatius que oferien una alternativa al sistema d'ensenyament imposat. I em va sorprendre positivament el que hi vaig trobar. Tanmateix, ja feia uns anys que havia sentit a parlar del homeschooling i em semblava una bona idea.

Des fa ja més de sis anys, he pogut tindre experiència professional amb el món educatiu, tant a l'àmbit particular/individual, com al grupal/escola. I me n'he adonat que, tot i que, a nivell micro, cada escola és més o menys flexible en l'educació i potencia la creativitat/motivació de l'alumne. A nivell macro, existeix una gran barrera per fomentar l'aprenentatge lliure, imposat per les administracions governamentals d'ensenyament.

Recentment, he començat a fer pràctiques a una llar d'infants i una escola. A l'escola, tot i seguir el currículum educatiu oficial i ser pública, tenen autonomia per dissenyar com donaran les classes, quins mètodes aplicaran, etc. I en concret, de la matèria a la que hi estic fent pràctiques (psicomotricitat), es comprova clarament que segueixen una corrent que promou l'aprenentatge lliure i no dirigit, l'espontaneïtat/creativitat..., la d'Aucouturier. Tot i que, la meva formació ha anat més enllà d'aquesta corrent, sent més aviat una corrent integradora. Estic encantada en estar aprenent pràcticament, la corrent d'Aucouturier.

D'altra banda, a la llar d'infants, confonen la psicomotricitat amb la motricitat i, lo poc que creuen que fan de psicomotricitat, considero que és una aberració al fet de ser infant. Es pretén que comprenguin una lògica adulta, no respectant el propi ritme de desenvolupament del nen. Tot es regeix per normes, rutines i avorrides activitats, pretenent que el nen aprengui i "s'ho passi bé". El nen no pot descubrir, experimentar... perquè tot li ho donen mastegat. "Ara toca fer això, ara allò". "No agafa-ho així, no seu aquí". Tot estar ple de NO i imposicions sobre com l'adult vol que es facin les coses. Amb tres dies n'he tingut prou per saber que no hi puc estar aquí, no aprenc res i es rebutjen de mala manera les meves suggerències de millora en favor del nen. Així que no hi tornaré més.

Totes aquestes coses m'han fet pensar sobre quina és l'educació que vull donar als meus fills el dia que els tingui. Sé de ben segur, que no els vull portar a una escola convencional i tradicional, on entren nens i surten petits adults caps quadrats. L'escola no hauria de ser una fàbrica de producció en massa. Hauria de tindre en compte les individualitats. Lo ideal segons el meu parer, seria poder educar els meus fills a casa. M'encantaria poder-me ocupar de la tan important educació dels meus fills i no haver-se-la de deixar a desconeguts que ompliran els seus petits caps amb maneres de fer o idees/valors/creences que no vull transmetre als meus fills. Per què no creem persones que puguin experimentar per sí mateixes el que Déu ha creat? (Pensant ara ràpidament, en com Adam i Eva descobrien el seu entorn i aprenien a través del que Déu els havia regalat). Sembla ser que Catalunya és la única o de les poques CCAA que ha regulat legalment el homeschooling. 

Però entenc que, no tots els pares guanyen uns sous tan alts, com per costejar-se que un dels dos no treballi i, mantindre una casa i els seus integrants. És per això que, estic a favor d'aquelles escoles de pedagogia lliure que proporcionarien el tipus d'educació que respecta les necessitats de l'infant, fomenta la seva autonomia, llibertat, motivació, creativitat i no el tanca dins quatre parets. Tot i que, crec que seria necessari que un pare/mare pogués educar els seus fills al menys fins que tenen 3 anys o fins que entren a la primària. Siusplau governs, perquè en compte de finançar llars d'infants o les etapes de pàrvuls a les escoles, no doneu els diners als pares a mode de "sou" perquè puguin cuidar els seus fills?

Gemma Ruiz.