La sensació de fa molts anys, potser des que tenia deu anys, que pertanyo a una altra època, la segueixo tenint. Sento que segueixo sense entendre perquè els éssers humans ens compliquem tant la vida. Segueixo pensant que no entenc perquè la gent s'acomoda i es conforma.
Des de llavors, he pensat que jo hagués estat hippie i, en aquella època, és a la que tindria que haver nascut. Portar la roba que et semblés sense que ningú t'hagués de jutjar pel que portes, portar sempre els cabells pentinats pel vent, viure feliç i en pau, donar l'esquena a l'estrès i la vida ràpida. Viure senzillament. Deixant a un costat aquelles coses que hem creat com a necessitats, però que no ho són.
Com una cosa de menjar que t'agradi molt. Per exemple, a mi m'encanta el gelat. Ensumar l'olor d'un gelat, endinsar la cullera i comprovar que té una textura tova però consistent. Prendre una cullerada i deixar-lo a la boca, comprovant la fredor del gelat amb els llavis i assaborir-lo lentament amb la llengua fins empassar-te'l. Així és com vull viure.
Filipenses 3:20. Pero nuestra ciudadanía está en los cielos, de donde también esperamos al Salvador, al Señor Jesucristo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada